Misteri urbà

Naraina

El rellotge dóna voltes i la gent surt al carrer.
Avui els núvols es belluguen i fan formes diferents:
un gat que ensenya les urpes es desfà en la immensitat
i el soroll d'homes en moto et convida a somiar.

Sents uns "guiris" alts que criden i s'interessen pels llums
de les discos i els garitos super-fashion i underground.
Una altra llum intermitent diu que la vaga acabarà
i que aviat hi haurà viandes en tots els supermercats.

La ciutat batega amb força un divendres a la nit.
Hi ha carrils per tots els gustos, hi ha simpàtics i avorrits.
Una història misteriosa escrita en llenguatge urbà.
Al poble hi ha algun misteri i molta més natalitat.

Amaga't la cartera, Korneyà rules in the city
demano un piti, em faig un peta, fumo, el rulo i que aprofiti.
La ciutat de color gris sempre plena de graffittis,
nomes per les nits Karlitos veig sortir l'Arc Iris.
Que em passo la setmana currant del que no m'agrada,
i em torno llop amb lluna plena fins la matinada,
viatge només d'anada, l'equipatge ??: xandal, gorra i una veu desafinada.
Y no me importa... Nada lo que digan por ahí,
si yo soy feliz así con un poco de music
El bombo, la caixa, el calaix i la guitarra,
passa'm una escala perquè em baixi de la parra.
Paper, paraules, paràgrafs, paradís,
carrer, cerveses, haixís.
És E.L.P.U.T.U.N.O.T.A. i N.A.R.A.I.N.A.

Mira aquest noi que rapeja com un bala,
si és el putu nota, el personatge que no calla,
provant, provant.. connectant de Tàrrega amb Sants,
i passant per Cornellà doncs saludem a aquest figura
que improvisa amb soltura i ens explica les històries
de les nits de lluna plena, quan les barres són tant llargues,
saludem als coneguts, coneixem als saludats
i estalviem la dignitat per despedir-nos o entrar.

bla bla bla... 2010... bla bla bla..

No tinc tard, no tinc son,
vaig tirant cap amunt, cap avall,
vaig buscant, no tinc tard...