MOCA
Records d’un moca amb tu a un Starbucks
m’assalten quan sa solitud
me força a distreure’m amb Facebook
pressent s’apocal·lipsi
deliris m’obren a s’espai
Deman que tornis prest
a fer d’aquesta faula
una Bialetti Exprés
un mànec de paraigua
Camín per vora mar en desassossec
llanternes en miríada
ploren per tu en saudade
llenç còdol amb el·lípsi
neixen noves òrbites
Que rompi es teu regrés
ses ànimes glaçades
que arranqui un altre tren
de rutes descarrilades
Vull que em donis un argument incontestable
per veure-hi més enllà de tu i no esmicolar-me
Ho faig fatal a cada intent de ser normal
