Montserrat
Porta’m a un lloc assolellat
Il·lumina’m, oh Montserrat!
En els teus ulls es dibuixava un mar
Un mar salvatge amb onades gegants
Cada estiu jo et comprava un gelat
Tu somreies i se’t desfeia a les mans
Massa aviat te’n vares anar
I cada dia jo et trobo a faltar
Oh, Montserrat!
Oh, sóc amb tu!
Ets somiada blanca, espurna de cristall preciós
Que el vent s’ha endut i ara tu, tu viatges sense cos
Quantes vegades trista, perduda caminant de nit
Jo era a prop i la mort t’ha fet omnipresent
Reina salada, lila, la flor que va sortir de tu
Estàvem junts en aquell castell de perdedors
Et canto, amiga Montse, tempesta de passió i dolor
I ens vam cremar en el foc del nostre paradís.
