Montecristo i el tiet Joan
ncara me'n recordo he d'aprendre a oblidar
d' aquell mes de març tan llarg
Encara em recordo de la pluja intensa
pentinant-nos el desig
Encara em recordo de la teva innocència salvatge
que mai vaig poder domar
I avui t'he vist i semblaves feliç
jo estic ja ho veus , ho he superat de puta mare
però estic ja ho veus , ho he superat de puta mare
el comte de montecristo torna al barri dels catalans està emprenyat ,està cansat, es vol venjar , recuperar el seu passat....
divendres nit “sereno” al llit, les finestres blindades
un missal una manta i un "termo"
camamilla i poleo, marlboro i un tebeo
la porta fermada amb dues barres de ferro
Algú engega un estèreo, paperines voltors tecno
senyals que em dobleguen
cau guix de la paret és el comte Montecristo
diu saber com escapar i que anirem a un disco-pub
em giro i em despisto , encenc sense esma un misto
on serà el forat per penjar-hi un quadre del tiet Joan..
desafiant la perspectiva creaves mons semblaves lliure, dibuixa’m quatre línies tiet Joan, Joan Franquet...
un llapis un quadern un cafè llarg el matí en blanc , dibuixa’m quatre línies tiet Joan,
........amb imatges divertides i cares plenes de vida
que ara enyoro, ara enyoro..... enyoro tant
tiet Joan
