Morros de cirera

Tomeu Penya

Conten els que se'n recorden,
que en sa seva vida,
mai no havien vist dolçora nina tan garrida,
tal prodigi d'hermosura,
que ses flors s'empegueïen
i d'enveja s'enfilaven per sa cintura

Ell era un jovenet ben plantat i noble,
que per coses del destí va recalar en es poble,
i podeu pensar i creure,
tot d'una que se toparen veren flors,
colors i roses; s'enamoraren

Cada dia que passava més s'estimaven,
fins que un vespre obscur
vengueren uns homes d'enfora,
i es jovenet s'endugueren.

Pus més mai ja no el va veure,
i ella espera qui t'espera i plora qui plora...

Conten que se'n va anar un dia cap a ciutat,
sense dur-se'n cap bé ni dir res a ca seva,
i es darrers que la varen veure,
diuen que anava per s'arena,
i que poc a poc se fongué amb la mar.

Conten els pescadors que molt de tant en quan,
senten com surt d'es fons un singlotet de pena.

Diuen que es sa nineta aquella,
que se va convertir en sirena,
i encara està cercant es seu estimat.