Muntanyes
Les muntanyes tenen cor m'ho ha dit
un ocell que viu a les parets i és el meu amic.
Quan l'ocell arriba dalt del pic,
sent la roca contra el pit i em mira, diu que pugi i fot un crit,
Un segon després de sentir el crit,
bufo, sospiro, perquè d'aquí ja em piro.
Mira, puja amb mi i respira.
La muntanya et dona temps, perspectiva que ara entens.
Però és que pira, veu mon i sospira.
Límits son inexistents. Les fronteres son invents.
Les muntanyes tenen cor m'ho ha dit
un ocell que viu a les parets i és el meu amic.
Quan l'ocell arriba dalt del pic,
sent la roca contra el pit i em mira, diu que pugi i fot un crit,
Un segon després de sentir el crit,
bufo, sospiro, perquè d'aquí ja em piro.
Muntanyes de paper, muntanyes de gent, muntanyes de merda,
però cap muntanya com la de la fulla verda.
I si vens , i si vens, puja't un pal.
Encara que no soc coix, encara que no tinc mal,
Avui agafaré el bastó de boix que em portarà allà dalt
I si vens , i si vens, puja't un pal.
Estiro, estiro, estiro la pota i pujo
com la sargantana que portem a dintre tu i jo,
I si vens , i si vens, puja't un pal.
Les muntanyes tenen cor m'ho ha dit
un ocell que viu a les parets i és el meu amic.
Quan l'ocell arriba dalt del pic,
sent la roca contra el pit i em mira, diu que pugi i fot un crit,
Un segon després de sentir el crit,
bufo, sospiro, perquè d'aquí ja em piro.
