Nadal blanc
Ai!, escolteu, ateneu...
si a la serra d'Alfara
se sent encara
el soroll del trabuc
de Panxampla
el darrer bandoler.
El seu crim primer
va ser per amor.
Diuen que el segon
va ser per traïció.
I a partir d'aquí,
cercat pels civils,
fugí a la muntanya
a viure pel Port.
Baixava a Roquetes
a buscar menjar,
diners i una roba
per a passar els hiverns.
I sempre deixava
per tot senyal
tres flors a la porta
de casa d'algú.
Tres cops va anar a França;
s'hi va enamorar
i amb la Victorina
allí es va casar.
Però sempre el prenien
i el feien tornar,
'pos' la seua fama
impedia amagar.
Consells i sentència
dictaren a mort
i allà a Tarragona
morí de genolls.
Per dues vegades
va ser afusellat,
prop de sa estimada,
un mossen i els soldats.
Va anar gent de Móra,
Gandesa i Falset,
de Valls, Vila-Seca,
Tortosa i Montblanc.
Per tot testament
va deixar un retrat:
milers se'n van vendre
arreu de l'Estat.
Ai!, escolteu, ateneu,...
Writer/s: Popular/ Artur Gaya,Popular
