Nàufrag

Ix!

Estel amunt penjant d'un fil
taurons de fam i llamps de cap
matí que no veuran sortir
un fred calat que no es trauran
drap que agita l'esperit
hauran omplert la nit de crits a la mar.

Arena més enllà
s'ofega com un nàufrag
en una sal surant.

La barca es trenca, la fusta es va queixant
és l'aigua freda que ens queda d'aquest instant.

Un a un aquesta nit pensa en el que mai no ha dit
miren uns als altres, són com nens petits i cada cop
que fa l'onada tot rellisca de perill avui no
hi ha sirena surten demà.

Uns se'n van a dormir
i aquelles barques van
a cruixir la mar
tanta cosa és a dins
una fragilitat
per deixar-ho tot enrere.