Naus com cremen
He sentit a una cançó
una frase d’aquelles
que te roben es cor:
“Ets a tot allò que faig”.
Haurem d’inventar
un llenguatge de signes
amb mots encriptats.
Si me dónes s’esquena
que sigui per córrer
i volar un poc més alt.
He omplit cent botelles
amb es seus missatges
i ara esper sa resposta…
Cercam un port,
tots cercam un port on ancorar.
Aquesta moralitat
mos està matant…
si tanmateix tu i jo
duim bandera negra!
Revisats els canons, el rom, el pa i la sal,
comptats els tripulants, els animals i els pirates…
Despleguem veles
i partim d’aquí corrensos,
que mos dugui aquest huracà
que s’aixeca an es teu pas!
S’aixequen vents de tempesta,
dus sa revolta dins es cor.
Puc llegir tot s’infinit dins es teus ulls
i veure naus com cremen,
puc trobar un paradís perdut
i redimir aquesta condemna
