Negra nit

Dídac Rocher

Cau negra nit,
et recolliran les mans obertes
de tantes flors que no dormen,
esperant com jo l'espurna
d'aquell far allargat enmig de l'aigua.

El temps de dir
s'atura en aquesta hora suau de brisa;
tan sols l'esguard per medir un espai
que ens és estrany.

Enyorar donar-te la mà...
Aquí només s'hi troba un tot sol
caminant o parat, sempre d'esquenes.

No sap cap on van ni què fan.