Nerola

Josep Tero

M'agrada ser a Nerola cap al tard,
a l'ull del pou, company de la solana;
muntanya avall s'estén verdal la plana,
pendent amunt, el bosc arrela isard.

Posat aquí no m'és l'estona vana,
ans temo de la nit l'obscur fulard,
car des de lluny, pilot del meu esguard,
passejo ensems pel Segre i Oliana.

Se m'hi fa etern, en punt de quietud,
un hàlit dens, cafit de pau arcana,
i m'ensenya a sofrir la solitud,
aquella herbeta humil, amb poca ufana...

El sol a poc a poc ha fet eixut
i el cel muda color de blau a grana .