Nen del nord
Hi ha un nen a la platja molt rosset que roba cors.
Fa riure a les nenes intentant parlar espanyol.
Com que sap que és guapo es flipa molt,
però amb mi no té cap opció.
A mi no m’impressionen els seus ulls, ai! de mel i mató.
Tinc clar que no m’agrada però té una mirada
que fàcilment puc canviar d’opinió.
Nen del nord, agafa’t fort!
que pujarem a un tren que no s’atura enlloc.
Jo per ser educada m’hi he acostat;
d’entrada és força impactant.
El sol l’enlluernava i bronzejat;
m’he notat bleda un instant.
És evident que no m’agradava,
però estic hipnotitzada.
Jo per amor em torno escandinava.
Paella y toros! Viva la siesta! Que viva Es...
Després d’intentar conversar amb ell
vaig arribar a conclusions:
al nen, els locals de “souvenirs” l’havien confós.
Si algú pretén robar-me el cor
ha de saber ben bé d’on sóc:
li ensenyaré els racons del meu trosset de món.
