
Nens de plàstic
La meva petita, ella m'espera
és allò que no hi ha, de plàstic.
Es pinta la cara amb goma d'enganxar,
i es renta el cabell amb un xampú,
de plàstic.
Tenen la mirada com si no hi hagués
una altra forma civilitzada de viure.
Surten camades de nens amb fantasies
i projectes, inspirades en el metall.
Nena de plàstic,
nens perquè sou tan pesats.
M'he gastat tot el sou
en perfums i esprais...
Nens de plàstic,
nens perquè sou tan pesats.
Heu deixat enrere
la veritat més natural.
Fa anys que cerco el meu amor i
no el trobo. Estic segur que l'amor
mai no serà un producte
de la plasticitat.
Gent de plàstic, sou els vostres peus,
cabells, nas. braços, genolls.
el vostre cor, el vostre bec.
Sou de plàstic, sento que no em va
jo m'esvaeixo entre ells,
sento que no em va...
Writer/s: Jaume Vilaseca