Nevava
Nevava, ofegant-se sota terra, les llavors acabades de plantar.
Paisatge blanc, la por total, supura el fred subterrani de l’hort.
Un poeta mort endemig de la nit
i centenars de cigarrets el vetllen fent senyals de fum.
Fora, finestra enllà, la cendra muta en neu.
El flequer ha perdut la memòria completament
i ha oblidat enfornar el pa del dia
i no hem pogut sucar-lo en la salsa espessa del rostit.
L’ampolla de cava, sola, oblidada al racó.
La massa mare reposa en un calaix
i comparteix el lloc amb els versos del poeta.
Aiguaneu als ulls d’aquells que ja no resen.
Aliena a tot, la neu, avorrida, deixa de caure
i la llavor supervivent i estranya treu el cap.
Writer/s: Jordi Vallverdú,Jordi Sucarrats, Gilles Vendranas
