Nimfa

Lluís Cartes

Mentre les hores passen
Aquest letàrgic cor va fort.
Renega del passat i
Tants moments perduts
Al nord.

Miratges que imagino,
A tort i a dret vaig cavil·lant
Rumiant estàtic, miro
Tantes fuites
Alarmants.

Estimats contorns de matinada.
Tants perfils que formen part d'un tot.
Suavitzats pel tall del fred.

Units els dos en la passió de l'enyorança.
Negra nit que ho feia tot tant bord.
Aquell moment tant ple de joc. Aquell moment de joc i foc.

Ni la raó que ens torbi
Impedirà aquest bon record
Mig ofegat per la bromera i
Fermentant
Al cor

Mentre els minuts no es parin
Ardents records a flor de pell
Reviuen tants instants i
Tanta fel llençada
Al vent