Ningú no em responia la pregunta
Ningú no em responia la pregunta
però anava a veure els camps i em saciava.
complia fidelment amb la litúrgia
de deixar-hi la pell i esperar l'alba.
I el blat era agraït, i els déus
de tant en tant tronaven a llevant
tronaven a llevant i feien ploure.
De tant en tant els déus feien ploure
Sabia amb quin color es desvetllen els matins
i el desencís esqueixat dels capvespres.
Sabia què era una ombra i un rierol eixut,
acostar llenya al fogar i mirar darrera els vidres.
Writer/s: Josep Riera,Lluís Toran
