Nit de Santes
Era nit de Santes, prop de mitjanit,
havíem esperat aquell dia amb delit.
Petons amagats entre el fum i el soroll,
saltaves i te m'abraçaves al coll.
Samarretes xopes, la gent als balcons,
espurnes omplint carrerons.
La música fent tremolar les parets,
ja havíem deixat de ser nens.
I totes les lluites que havien de venir,
tot just neixien i esperaven.
I tots aquells somnis que havíem de tenir
ens acaronaven abans d'anar a dormir.
El món s'acabava entre quatre carrers,
la nit era eterna i no vèiem res més.
Cantàvem les notes de cada cançó
i cada nou dia seria el millor.
Samarretes xopes, la gent als balcons,
espurnes omplint carrerons.
Els primers estels pintats a les parets,
ja havíem deixat de ser nens.
I totes les lluites que havien de venir,
tot just naixien i esperaven.
I tots aquells somnis que havíem de tenir
ens acaronaven abans d'anar a dormir.
