No
intenta recordar
l'amarg final
mirada encara tendra
instants de comiat
intenta oblidar
una batalla, sols un soldat
mirada amunt
semblant solemne
la joventut eterna
pren paciència
ja mai no volaran
les paraules que hem clavat
t'odio molt
t'estimo tant
et necessito, veste'n
no et vull veure
no, per mi no
valen res les promeses
que ens vam creure
no, jo encara sóc teu
precís el sostre humà
tirar endavant
la fulla no és perenne
vols viure amagat
preciós el rostre humà
sempre a punt per enganyar
promeses d'or, somnis de sexe
la temptació, el deliri
la innocència
quan tots se n'aniran
ens trobarem sols de nou
voldré fugir voldré follar-te
no em corresponguis
no em deixis fallar-me
no, per mi no
valen res les promeses
que ens vam creure
i jo sento que sóc teu
no, per mi no
valen res les promeses
que ens vam creure
no, jo encara sóc teu
no, per mi no
valen res les promeses
que ens vam creure
no, jo encara sóc teu
Writer/s: Eduard Fernández/ Guillem Gené,Eduard Fernández
