Nocturn III
Marge florit dels camins de la mar,
corba del port, aigua mansa;
ara reposa la vela d'argent
i la carena cansada.
Clou-te, lluerna, com l'ull adormit;
els pals s'enfilen com pollancres.
El cel és aura i serení,
florit d'estelada.
Nit clara, nit clara del port,
quan el gresol lluu a coberta:
robí, maragda, diamant,
estrella!
On és la mar irada de llevant?
Les naus enyoren la tempesta,
i recordant l'alè del vent
sospira la vela.
Silenci del port, cançó
perduda, selva dolça
dels arbres mestres, gallaret
apagat, farola!
On és la mar? Vora la mar
el port l'oblit de la seva aigua obre.
S'adormen els vaixells, i, lla d'enllà,
cridant les veles, el vent plora.
Cap a ponent l'estrella de l'amor
en la tenebra se colgava.
Sota la xarxa dels estels
el port té lluïssors d'escata.
Ara que dormen els vaixells, amor,
i la nit és tan clara,
aparellem la nostra nau:
gallaret virolat, vela de plata.
I que la menin, mar endins,
l'oreig i la besada!
Writer/s: Tomàs Garcés,Ignasi Roda
