No em deixis mai
Ella sempre té un somriure per mi
Que em porta records de quan era petit
Allà on el cel sempre era blau
I res s'enfosquia mai.
Tot sovint, quan la puc mirar
Em porta a aquell lloc, no ho puc evitar
Sé que si mirés més enllà
No em deixaria tornar.
Oh oh, no em deixis mai.
Els seus ulls són com el blau del cel
Un cel on no hi plou mai
Els miro i m´hi veig reflectit
Com en un mirall.
Els seus cabells són com aquell racó
On m'amagava quan tenia por
Segur fins que haguessin passat
Els llamps i la foscor
Oh oh, no em deixis mai.
Oh oh, no em deixis mai.
Com ho em de fer, com ho em de fer.
Writer/s: Maria Jose Cardona
