No en tinc prou amb somiar
Sé el que sé, i és estrany
que tot sembli acabar-se.
Quan m'aturo i veig
que sóc l'únic que sap que és,
em pregunto, doncs, per què
no en tinc prou amb somiar?
Faig el que faig i potser
pretenem ser perfectes,
però em molesten tant
les utopies irreals
que em pregunto, doncs, per què
no en tinc prou amb somiar?
No en tinc prou amb somiar.
Vull veure el llop amb la llebre,
vull que el temps no sigui
el monstre final,
que els petons durin per sempre...
Si ho vull ha de ser real, perquè:
No en tinc prou amb somiar,
no en tinc prou amb somiar.
Writer/s: Like a Gat
