No ens rendirem
El cafè d'avui tenia una amargor especial.
M'he trobat en el color dels teus ulls aquest sabor.
El silenci dels teus braços m'ha parlat;
Tot buscant l'amagatall en la foscor.
I ara cauen les gotes i em sents cridar
He deixat sobre la taula, el got trencat
I arrenco a córrer, no em pots parar
Avui no puc fer veure que tot va genial
I no et crec quan em dius que tot va bé
I no em creus quan et dic que a mi també
I no et crec però m'ajudes a seguir
I m'animes, i m'animes un cop més
I balla fort que no vegin que estem plorant
Per tot allò que ara voldríem arreglar
Fes que l'alegria bufi fort al vent
Que vegin que ara ni mai ens rendirem
ah ah...
ah ah...
Com les gotes marquen el compàs del temps
Gota a gota sento com em vaig perdent
Tantes coses que podrien no van ser
Tants camins sense sortida, donant voltes sense fita
I ara m'arranco les botes, que vull notar
Com el terra em cobreix la pell de sang
Quin gust tenen les mentides,
Si és que hi ha alguna altra sortida, on haig d'anar?
I no et crec quan em dius que tot va bé
I no et crec quan em dius que a mi també
I no et crec però m'ajudes a seguir
I m'animes un cop més
I balla fort que no vegin que estem plorant
Per tot allò que ara voldríem arreglar
Fes que l'alegria bufi fort al vent
Que vegin que ara ni mai ens rendirem
Deixa volar el teu pensament
Que impregna fort sota la pell
Que s'estén per tot el món
I es difón per l'univers
ah ah...
ah ah...
