No es pot viure!
Despertar, despertar,
obrir-li els ulls al nou dia.
I sentir, i sentir,
la calor d'alguna veu amiga.
Saludar, saludar,
un sol que et porta alegria.
Viure en pau, viure en pau,
en la gent que escriu la teua vida.
Quin tresor, quin tresor,
una bona companyia.
A vegades mos queixem
que podria anar millor,
a vegades demanem
lo que no necessitem,
com si no fos prou per viure,
a vegades mos queixem.
Sabem que això no és això
i que tot podria ser pitjor
i que de veritat ben poca cosa
cal per riure.
Natros hem tingut la sort
d'haver conegut la part millor
i en los bons moments mos surt de dins
que no es pot viure!
Escoltar, escoltar
la pluja de matinada.
Ha caigut, ha caigut,
ara quan ningú se l'esperava.
I comptar, i comptar,
les gotes a la teulada.
Caminar, caminar,
carrers de baixada i de pujada.
I el record, i el record,
d'aquell estiu que acabava.
A vegades mos perdem
en l'eterna discussió
pel que no necessitem,
com si no fos prou per viure.
Sabem que això no és això
i que tot podria ser pitjor
i que de veritat ben poca cosa
cal per riure.
Writer/s: Artur Gaya,Popular/ Jordi Fusté
