No és qüestió de fe
Cata. Aquest piscòpata t'ametralla. Calla, si no veus més enllà d'aquesta ralla
t'encalles en espirals confuses que t'atrapen
mira com els teus s'escapen, com els meus t'ataquen
ets un neci, jo sóc l'alter ego del Messi
et trenco la cintura amb fintes líriques, modest.
Que no m'estressi? complicat en els temps que corren
jo faig rap per divertir-me mentre les putes es forren.
Evadir-me una necessitat, la rima la meva virtut
el rap és el canal i tu ets el receptor abatut, brut.
Com aquest hardcore que és la meva ideologia
no mostro arrepentiment, simplement és filosofia
tia, guia les paraules que disparo contra el gel
mou el coll amunt i avall, llença el puny al cel
i no et despistis, que tenim els astres en contra,
jo sóc escorpí i tu piscis, però vinc al teu encontre.
Afronta-ho. No dius que creus en el destí?
jo escric de pressa, perquè tinc massa coses a dir
i així recorro el meu camí, buscant un reducte de calma
navegant sobre les ones per acariciar el teu kharma.
Jo sóc el franctirador.
No sóc l'Scofield, però també puc ocultar el dolor
tu saps que aquesta olor et delata, i que t'estic seguint la pista
sóc una pedra, no perdo l'esquerda de vista
tan precís que, espero el so estrident del clap
calculo el vent, i en moviment, mira aquest menda et fa un forat
directe al crani, instantani com el cafè
tu dius que creus en mi, doncs merci, però és que no qüestió de fe.
Perquè mires al del costat amb aquesta cara de fàstic?
no saps com em puc posar de dràstic
estic al keli amb el Pau escrivint versos que improvitzo
cicatritzo les ferides, en silenci...
sintonitzo radio trama, mama, i estic regalao
tu chico 40 principales, estas atontao
això és el caos, divendres nit al cau, com un rata
sóc del gremi de la plata, escolto el 91.4 de l'FM.
