Noia grisa
Noia grisa ets en un gris racó
I els teus grisos ulls són un gris record
Els dies daurats són grisos al meu cor
I la nostra història... un trist gris amor
Noia grisa a vegades em fa por
Que els meus pensaments, mutin en enyor
Recordant-me com t'omplies de talls el cos
I com a les nits, fosc, t'imitava jo
Noia grisa, saps, confesaré un secret
Al vell cementiri ho passavem molt bé
Crec que fins els morts, en gaudien també
D'aquell espectacle, gens gris, innocent
Noia grisa de tu vaig aprendre molt
Tot eren lliçons, res va ser un error
Però sovint recordo el meu jo anterior
I és que des que no hi ets... crec que el gris sóc jo
