No hi ha terra
Una nit de primavera
una música em duria
a desitjar una terra,
la terra que jo voldria.
Hi ha una terra que jo voldria
de tardors i primaveres,
d'hiverns i estius dibuixats
pel tronc de les oliveres.
I voldria tindre d'oliveres
de les de l'oliva farga
entre tots les plegaríem
i tindria l'oli de casa.
I em faria una casa
com es feien els antics,
una casa de fusta i pedra
per a rebre a tants amics.
Ai, aaai, aaai, aaai, aaai...
Ai, aaai, aaai, aaai, aaai...
La terra que tu voldries
és la que portes al cor
a dins teu hi ha una terra
i és la terra que tu vols
Trobaràs el que tu portes.
Tothom troba allò que és
tothom troba allò que porta.
No hi ha terra, no hi ha terra...
La terra que tu voldries
és la que portes al cor
Tens al cor la teua terra.
No hi ha terra, no hi ha terra...
a dins teu hi ha una terra
i és la terra que tu vols.
Viatgers i amics hi vindrien,
els tindríem tots aquí,
m'ensenyarien cançons
que aprendria amb el violí.
Tocaria el violí
el temps que em regalaria,
i el temps que no fos pera mi,
amb orgull treballaria.
Treballaria amb les mans
de l'ofici que jo sé
i els diumenges a la platja
faria el que jo vull fer.
Faria volar els estels
ajudat pel vent de dalt.
Què bonic el meu estel
volant sobre l'Arenal.
Ai, aaai, aaai, aaai, aaai...
Ai, aaai, aaai, aaai, aaai...
Tocaria el violí
a la terra que jo voldria.
i tindria l'oli de casa
el temps que em regalaria.
Viatgers i amics hi vindrien
en tardors i primaveres,
en hiverns i estius dibuixa
pel tronc de les oliveres.
I em faria una casa
ajudat pel vent de dalt
i una música em duria
volant sobre l'Arenal.
Treballaria amb les mans,
com ho feien els antics,
a la casa de fusta i pedra
per a rebre a tants amics.
Amb orgull treballaria.
faria el que jo vull fer.
Faria volar els estels
què és l'ofici que jo sé.
Writer/s: Artur Gaya,Popular/ Jordi Fusté/ Josep Lanau
