No hi sou per tanta gent
De petita et passejava
en un cotxe de Jané
una noia filipina
que era amiga d'un tiet
el veïnat ja ho comentava
que no acabaria bé
que la noia era molt dona
per només cuidar vailets
un dissabte de gener
va baixar a prendre un cafè
se'n va endur tots els estalvis
i el poc seny del teu tiet
El teu pare combinava
la llimona i el ginet
amb una tècnica apresa
a les barres de Lloret
des de sempre presumia
d'amistats i de diners
ara viu amb una russa
en un piset de lloguer
i de nits quan ningú el sent
i de nits quan ningú el veu
repeteix en un to greu
no hi ha sou per tanta gent
No hi ha sou per tanta gent
que ara res és ja com era
i les coses han canviat
i ara allò s'ha acabat
Cada nit un teu germà
amb un càrrec a l'estat
es vestia de senyora i sortia a passejar
li agradava molt la festa
l'aguantava amb vicis cars
malgastant el que quedava
del patrimoni heretat
ell volia ser important
però el va putejar un amant
que unes fotos compromeses
el van obligar a plegar
I ta mare donya Eulàlia
únic membre familiar
que aguantava encara el tipo
amb aquella dignitat
va marxar un dia de casa
amb un jove jardiner
que li arreglava les roses
les ponsèties i algo mes
Han muntat un macrogarden
en un país estranger
ell se'n cuida de les roses
ella cuida al jardiner
I ara tot allò no hi és...
Writer/s: Pep Rangil
