No ho puc oblidar
La teva mirada em crema.
Ara sóc ben atrapat.
Tot això que portes dins,
Segur que em farà mal.
Fas cara de gata trista,
que ha caçat el ratolí.
I amb la cua entre els bigotis,
ja no pots mentir.
Ara et sap tan greu tot,
ara en vols parlar.
Faig recompte de molts tants dubtes,
No els puc guardar.
M’esperes al silenci,
tot vols esborrar.
Que em demanes que jo faci?
No ho puc oblidar
Tot és ben farcit d’excuses.
Tu m’expliques com va anar.
Ell que és fet ja queda fet,
deixem-ho com està.
Acompanya cada gest,
una imatge dura i cruel.
Poso en marxa la balança,
Només et veig amb ell
Ara et sap tan greu tot
ara en vols parlar........
A punt de buscar-te,
sempre hi és la temptació.
Tu has obert de bat la porta,
a la oportunitat.
Ara et sap tan greu tot,....
M’esperes al silenci,....
Sumo i resto tots els dubtes,
i no ho puc oblidar.
Writer/s: Xavi Criado