No m'enyoro de res
No m'enyoro de res. I em fa recança.
Sóc, d'entre el ingrats que han deixat
orfes les feixes desavinents, el més il·lús.
Deia que ho estimava.
Ara, desarrelat, sortint de missa o al cafè,
públicament em barrejo amb els paletes
i altra gent del mateix ram,
i escolto sense enrogir con una veu ancestral
parla d'uns vots que vaig fer
sobre una terra de faula.
Writer/s: Josep Riera,V.I.C.U.S.
