Noia de laboratori
Sé quins son els teus costums, per que conec els teus perfums,
sé com son les teves manies, he de patir les teves tonteries.
La moda que puja i baixa, tens un cós on tot encaixa.
Que elegants són els teus models, sempre tens la pell de gel.
Noia de laboratori, tens muntat un consistori,
amb un cós molt giratori, que desperta un gran rebombori.
Anorèxia i mals de cap, les teves dietes em donen pel sac,
delicadesa i altivesa, et desmuntes molt de presa.
I me la pelo com un malalt amb el teu cós de “femme fatale”,
tothom et mira i t´admira, qui et despulla sempre et mulla.
Noia de laboratori, tens muntat un consistori,
amb un cós molt giratori, que desperta un gran rebombori.
Desfilades de models, sempre dorms en diferents hotels,
periodistes i revistes, televisions i uns quants milions.
Però els teus nuvis milionaris, son uns xulos ordinaris,
la gent admira, les teves mamelles i perd l cul, pensant amb elles.
Noia de laboratori, tens muntat un consistori,
amb un cós molt giratori, que desperta un gran rebombori.
Writer/s: Ariel Santamaria,Ariel Santamaria/ José Marrones
