Noia innocent
Diuen que t'han vist per la ciutat.
Diuen que has tornar però que estàs de pas
Diuen que ets feliç i que tot et va genial.
Diuen que quan parles t'ha canviat l'accent,
que portes un nou “look”, vesteixes diferent,
que ja no menges carn i que has trobat el teu ambient.
Diuen que ja no ets aquella noia innocent.
Quan a l'alba contemplàvem les siluetes dels terrats,
fent l'amor a casa els pares, a l'habitació tancats.
Vam escriure una data i les nostres inicials,
al banquet d'aquella plaça ens sentíem especials.
Diuen que al principi et veies fràgil,
el canvi que vas fer no va ser fàcil
però que ara amb el temps, ja tens una estabilitat.
Diuen que tens nous amics i un tatuatge,
que vius el teu present d'una forma salvatge
i que en l'amor tens el cor de ciment,
diuen que ja no ets aquella noia innocent.
Quan a l'alba contemplàvem les siluetes dels terrats,
fent l'amor a casa els pares, a l'habitació tancats.
Vam escriure una data i les nostres inicials,
al banquet d'aquella plaça ens sentíem especials.
T'he enviat un whatsapp aquest matí,
pregunto com estàs, preguntes com estic,
jo segueixo en la música, qui ho havia de dir?
Un hola i un adéu en cinc minuts,
voldria haver-t'ho dit així, sense embuts,
que encara penso amb tu, després de tant de temps,
i em pregunto què s'ha fet d'aquella noia innocent?
Quan a l'alba contemplàvem les siluetes dels terrats,
fent l'amor a casa els pares, a l'habitació tancats.
Vam escriure una data i les nostres inicials,
al banquet d'aquella plaça ens sentíem especials.
Writer/s: Joan Rovira
