Noies indies

Isaac Ulam

Noies índies recorren els antics camins gastats
Plata fumada, presagis de joves morts
Descobreixen desolat al vagabund i el maten
Perquè fins i tot ell ara ja és culpable

Ulls sense pietat, paraules sense diàleg
i és tard i quasi ningú no pot dormir
I de les boques anestesiades tan sols es desprèn
la puresa de la mort en vida...

Ulls sense pietat, paraules sense diàleg
i és tard i quasi ningú no pot dormir
I de les boques anestesiades tan sols es desprèn
la puresa de la mort en vida...

Noies índies gemeguen oblidant el seu passat
Lleugeres ombres esborren les siluetes dels soldats
Destrueixen els tambors i algunes flautes
Estripen els vestits i les polaines

Ulls sense pietat, paraules sense diàleg
i és tard i quasi ningú no pot dormir
I de les boques anestesiades tan sols es desprèn
la puresa de la mort en vida...

Ulls sense pietat, paraules sense diàleg
i és tard i quasi ningú no pot dormir
I de les boques anestesiades tan sols es desprèn
la puresa de la mort en vida...