Només ve a dormir
Sempre ho veia i no s’ho creia
quan ella es tancava a l’habitació.
Quan li deia jo t’estimo
però no em facis petons.
I mira,
ets bastant maco i a més em fas riure
però si no hi fossis també podria viure.
No ho sé, no ho allarguem més.
I ell que li deia que no ho entenia,
tenia una vida perfecta i senzilla
ignorant tot allò al seu entorn.
Martina, em fas mal…
Tranquil, és normal…
Martina, em fas mal…
És normal…
Es trobava sempre a casa un noi.
Només un amic, li deia.
Se’n trobava un altre dins del llit.
Només ve a dormir, li deia.
Després no truquis, estaré ocupada.
Tampoc no et preocupis si no sóc a casa.
Ja ho sé, mai no ens veiem.
Però t’explico, tampoc no en tinc ganes,
de quedar-me aquí ni de veure’t la cara.
Siusplau, fem-ho així, donem-nos un temps.
