No parlo amb tu
No parlo amb tu, sinó amb la pedra del camí,
la roca ardent i cantelluda ,
plena de caires esmolats.
Li dic: -Que em vols malmetre els peus cansats?
sI ajupo el cap serà per heure´t
i per llançar-te rost avall!
No parlo amb tu, sinó amb els arbres de l´hivern:
amb l´àlber blanc i amb el pollancre,
que es drecen erms i desolats...
Els dic tot baix: Escolteu, arbres
que us morfoneu tan despullats;
si el vent us talla com un sabre,
li quedarà el fil esmussat!
No parlo amb tu, sinó amb el tronc que barra el pas,
la cleda forta i punxadissa
que envolta el camp dels condemnats.
Li dic:Escolta, tanca altiva
que rius, veient-nos abaltits:
si et sóc a dins és per saltar-te
i obrir camí als ulls adormits!
No parlo amb tu, sinó amb el riu assedegat:
el riu eixut de sorra encesa,
esbaldregat i recremat.
Li dic: que ara gemegues de neguit:
cap sol d´estiu podrà assecar-te
l´aigua que et neix al fons del pit!
