Nord enllà

Setembre

Ella es lleva quan la lluna encara canta
veu el sol canviar de pell en la distància
no vol aturar el temps
només vol un instant més
Cada nit en blanc es perd en mil batalles
cada glop de més l'allunya de la calma
res més voldria que poder complir els seus anhels
però no hi ha sort per qui no te veu, vot ni present
I es vesteix de color roig
per camuflar-se amb la tardor
passa com el vent sota la porta
va voler guanyar-se un lloc
abans que tot es tornés fosc
I tanca els ulls pensant que quan els obri
tot el que ara veu ja no hi serà
o haurà d'anar-se'n nord enllà
S'entela el món però no cau ni una gota
no hi ha temps per plors quan no hi ha por
només queda l'horitzó
on fer-se un racó
I es pregunta que ha passat amb les promeses
que li deien que ara tot serien dreceres
doncs s'ha cremat la veu reclamant justícia al vent
És una guerra sense trets
un abisme sota els peus
I es vesteix de mil colors
contradiu a la grisor
ja no creua els dits ni vol miracles
ha perdut ja massa cops
esperant a tenir sort
I tanca els ulls pensant que quan els obri
tot el que ara veu ja no hi serà
o haurà d'anar-se'n nord enllà
I venç al temps
que tot ho para
venç al temps
que tot ho escampa
venç al temps
que li han pres per no dir res
I tanca els ulls pensant que quan els obri
tot el que ara veu ja no hi serà
o haurà d'anar-se'n nord enllà
S'entela el món però no cau ni una gota
no hi ha temps per plors quan no hi ha por
només queda l'horitzó
on fer-se un racó