No sóc com els demés
No em conformo amb les restes que deixa algú
Fingint un somriure fals de gratitud.......
Ja no deixaré que em pugin més a cavall.....
Sempre arribo a la fi, quan ho tinc tant clar...
Perquè...no sóc, com tots els demès
no sóc, com tots els demés.......
no soc, com tots els demés.......
jo no sóc, com tots els demés!
No vull anar per el món, amb postura d'un no res!
No vull viure la vida, ajupit sense anar dret.
Vull que cada dia sigui, per ser un xic més despert!
No sóc, com tots els demés...........
No sóc, com tots els demés...........
Però amor meu tu saps, que em tens al costat
I faig tot el possible, per ser estimat..............
Sóc sincer amb les faltes que pugui fer....
Sols un home que té clars, els seu sentiments...
Però......no sóc, com tots els demès
no sóc, com tots els demés.......
no sóc, com tots els demés.......
jo no sóc, com tots els demés!
No vull anar per el món, amb postura d'un no res!
No vull viure la vida, ajupit sense anar dret.
Vull que cada dia sigui, per ser un xic més despert!
No sóc, com tots els demés...........
No sóc, com tots els demés...........
No sóc, com tots els demés...........
No sóc, com tots els demés...........
Potser voldries, que assentés el cap.......
Que fos més normal, i un xic més vulgar....
Jo no puc evitar, tot el que surt de mi.....
Seria un altre home, no seria així....
perquè......no sóc, com tots els demès
no sóc, com tots els demés.......
no sóc, com tots els demés.......
jo no sóc, com tots els demés!
No vull anar per el món, amb postura d'un no res!
No vull viure la vida, ajupit sense anar dret.
Vull que cada dia sigui, per ser un xic més despert!
No sóc, com tots els demés...........
No sóc, com tots els demés...........
No sóc, com tots els demés...........
No sóc, com tots els demés...........
Writer/s: Raymond Douglas Davies
