No som res
Perquè l'amor se'n va
i la xica que ahir plorara així,
hui no em pot comprendre ja.
Perquè tu ja no estàs,
perquè no tornaràs hui ni demà,
sol entre la immensitat
de la mar en calma.
Què passà que ja no està
aquell somriure al despertar?
Sols puc recordar
tot allò que passà,
hui no som res ja.
Tu mai escoltaves,
les paraules.
I poder pensar
en el temps que passà,
hui no som res ja.
Foren tantes lluites
oblidades.
I la llum que del cel,
els meus ulls tristos no podran mirar,
tan sols veig obscuritat.
Per què jo soc així,
perquè així soc feliç
en sentir-me de la vida un aprenent,
a qui tot estranya.
I és que és molt millor així,
una víctima de mi.
Sols puc recordar...
