No tot és tan bonic com sembla
Diuen que sóc espectacular,
encara em costa de creure
però la gent fa cua per veure'm.
Rius d'alegria, petits i grans,
observant-me amb misteri
esperant un cop de geni.
Però no tot és tan bonic com sembla,
vull tornar a casa meva
allà on no he estat mai.
Diuen que no m'he de preocupar,
que aviat tindré companyia
i serà una molt bona amiga.
Diuen que aquí em tenen ben cuidat,
que em donen menjar cada dia
sense que em jugui la vida.
Però no tot és tan bonic com sembla,
hi ha coses que no es veuen
en plena intimitat.
Jo també vull ser lliure
com aquells d'allà fora
que em miren i somriuen
aliens al patiment.
No sé plorar ni riure
per això no s'adonen
que aquest no és lloc per viure,
que no sóc al meu ambient.
Però no tot és tan bonic com sembla,
però no tot és tan bonic com sembla,
però no tot és tan bonic com sembla,
la foscor de les cel·les
a les profunditats.
Jo també vull ser lliure
com aquells d'allà fora
que em miren i somriuen
aliens al patiment.
No sé plorar ni riure
per això no s'adonen
que aquest no és lloc per viure,
que no sóc al meu ambient.
Writer/s: Roger Gascon
