Nou Barris
Recordes quan vivíem a Nou Barris en un pis a sobre el forn, al cul del món
era un pis de merda però nosaltres li trobàvem cert encant, per molt que et sembli estrany
I sortíem cada nit entre setmana encara que
mai teníem un duro per gastar.
El món als nostres peus, ens menjarem la nit
I quan ens van tallar la llum i l'aigua perquè sempre anàvem tard a l'hora de pagar
i subsistíem a base de pizzes i fideus precuinats, de sabors orientals
I agafàvem l'últim metro a l'L4 a Llucmajor,
sense tenir molt clar on aniríem a parar.
El món als nostres peus, ens menjarem la nit
Ai, curiosa és la nostàlgia, que ens fa recordar amb "carinyo" un pis infestat de cuques del tamany de dinosaures,
i tot mirant enrere, aquelles nits de borratxera, una parada ràpida al Marsella i després al Fellini o a l'Apolo o a on fos.
