Nou espai
He obert els ulls mig adormit
No estic sol, tu ets amb mi.
Mentre em mires somrient,
Desconcertat miro el paisatge.
El lloc no m’és conegut,
Busco saber on estic.
Per què he vingut a parar aquí?
Diga’m on sóc, què és el que passa...
Ara ets dins d’un nou espai
Que abans desconeixies.
La por, el dubte i l’engany
Vindran sempre a buscar-te.
T’acompanyaran sovint,
Aprèn a plantar-los-hi cara!
-Has crescut – diuen els grans
- Res és tan senzill com sembla.
Fixa’t en el teu voltant
Al davant nostre el món s’esquerda.-
- Calen canvis però no només
Dels que ens manen i ens enganyen
Cal adonar-se i fer valer
El paper que juguem nosaltres!-
Ara ets dins d’un nou espai
Que abans desconeixies.
La por, el dubte i l’engany
Vindran sempre a buscar-te.
T’acompanyaran sovint,
Aprèn a plantar-los-hi cara!
Un nou espai, obre els ulls, fés com si fos una entrada en un món meravellós!
Si vols mirar enrera, el que has viscut és teu, no vull canviar el passat per no ficar-hi el peu.
No vull canviar res, tot és pes però n'he après, no vull veure com de la pau en feu estrés!
Vull saber que del no res la solució reneix, vull veure amb escreix, que ja creix més el feix.
No vull pensar en el passat només per si de cas, el temps l'omplim mentre buidem el vas.
I mira, no rectifico, sempre estic allà on toca. Un nou espai segur i dur com una roca!
Ara ets dins d’un nou espai
Que abans desconeixies.
La por, el dubte i l’engany
Vindran sempre a buscar-te.
T’acompanyaran sovint,
Aprèn a plantar-los-hi cara!
Ara ets dins d’un nou espai!
Ara ets dins d’un nou espai!
Ara et dins d’un nou espai!
Writer/s: Sotrac
