Novembre al jardí
Com la pluja fina
és el teu amor:
només me n'adono quan sóc moll.
Com fulles de menta
és el meu amor:
només quan les beses fan olor.
Tot està escrit aquí al jardí.
Només cal llegir-ho.
La realitat és dintre teu.
Les fulles dels arbres
s'ensumen la mort
i esperen, serenes, un vent de tardor.
No sóc fulla d'arbre
ni em fa por morir:
accepto la lluita com l'únic camí.
Tot està escrit aquí al jardí.
Només cal llegir-ho.
La realitat és dintre teu.
Recullo somriures
com qui cull flors.
Si un dia et veig trista te'n faré un bon pom.
Si això no fos prou,
et faré un camí
que et porti de casa al meu jardí.
Tot està escrit aquí al jardí.
Només cal llegir-ho.
La realitat és dintre teu.
Writer/s: Xavi Múrcia
