No volem
Comença un nou dia a Bagdad,
I el meu amic Amir, ve de comprar el pa
Un tiroteig comença al carrer,
El seu cos cau a terra, es tan sols un més.
La lluna ja s'amaga a Beslan,
Els cossos s'amunteguen dins un mar de sang,
Violència per violència és l'única llei,
Aquella que condemna sempre els innocents.
No , no, no, no, no volem més guerres.
No, no ,no, no, no més destrucció,
no,no,no,no,no,no,no més armes
que estan enfosquint el nostre món.
Desperta a valència després de dos anys,
Amb un tret de bala incrustat al cap,
Amor amb pallisses no és amor en realitat
Violència de gènere que no es pot tolerar.
Entre barricades es troba en Joan,
Les mans a la cara, li raja la sang,
Ell sols expressava els seus pensaments,
Pacifisme mort, en aquest món de carronyers.
No , no, no, no, no volem més guerres.
No, no ,no, no, no més destrucció,
no,no,no,no,no,no,no més armes
que estan enfosquint el nostre món.
Writer/s: La Sardina Hidrofòbika
