Oasi d'esperança

Ia Clua

Reflexos d'un cel clar
damunt les dunes blanques
petjades de vianant
que cerquen l'aigua.

Què guarda aquesta llum
damunt de foc i arena
serà que més enllà
hi ha un oasi d'aigües clares.

Busquen com faig jo
poder respirar
l'elixir del vent
terra contra terra
l'home contra el fang
rastres del camí.

Les mans marquen el traç
de vides en els marges
dels mons que coneixem
de les ciutats sagrades.

En el gris dels carrers
penso en els mons que em perdo
en la tempesta al desert
en l'aigua d'altres.

Busquen com faig jo
poder respirar
l'elixir del vent
terra contra terra
l'home contra el fang
rastres del camí.

Busco com fan ells
els rastres que deixo
lluny del món on visc
l'elixir de la vida.

Veig la llum al lluny
segueixo el rastre d'altres
camí de l'oasi blau
de vida i esperança.