Oblidances
No m'abandonis enmig
de l'univers: què faria?
com d'immensitat seria
la pena perquè has partit.
L'enyor de tu m'abraçava
com ho feia abans l'amor,
que oblidat a un racó
tanta soledat plorava.
Dins la mar gran de l'oblit
la meva ànima has desat.
La posta estic contemplant
i en vola un record petit.
Però recorda, recorda,
dins la quietud del silenci,
quan sentis la meva absència
que el meu amor te conhorta.
Writer/s: Pilar Reiona
