Obre els ulls
Surts de casa, el sol rogent t’acompanya en el viatge.
Però una estranya fumarada distorsiona tot el paisatge.
Partícules contaminants s’escampen en l’aire.
Dissimulades en dies grisos, es nota per la seva flaire.
Tarragona bosc de xemeneies, medi ambient, això què és?
La carpeta del despatx que ningú vol saber què és.
Ens volen fer creure que res va malament.
Creieu que els importa fer mal a la gent?
Els arbres moren, la pasta creix,
la vida a la terra està decreixent.
Posa’t, posa’t la màscara...
Posa’t, posa’t la màscara...
Posa’t, posa’t la màscara...
Posa’t, posa’t la màscara...
Humo y contaminación, muertes en cada rincón,
mares de cemento absorben la vegetación.
Re*sol tiene el control, pero somos más i
queremos salvar la situación.
I és el fum, fum, fum
I és el fum, fum, fum
I és el fum, fum, fum
I és el fum, fum, fum
Rius de pols s’estenen com deserts d’edificis que exploten el planeta.
Sent la borsa la que creix com la pol·lució que ens contamina, ens mata.
Vivim passius davant d’un planeta que crida; el final s’acosta.
Quan no hi hagi opció a fer marxa enrere, obriràs els ulls.
Posa't, posa't la màscara...
