Oda a la nineta unflable
Un rom en cola, per pal·liar
La por que em dona la Soledat.
Que vergonyós tindre't que refugiar,
En l'alcohol des de que no estàs.
Que et seguis esperant,
Que et seguis esperant,
Que per molt que ho intente,
Les teues cadenes no les puc trencar.
On estàs igualtat?
Que et seguis esperant,
Des de que et desterraren la democràcia ta humiliat.
Però queda l'esperança a l'esquerra,
Que et podrà fer tornar.
El temps passa i tot igual
No hi ha manera de fer-los raonar.
Ens han comprat el dret per a triar,
I com xiquets sols ens queda callar.
Pega-li voltes, mil voltes al cap.
Ningú sabem a qui li as fet mal,
Per això volem deixar ven clar,
Que la droga no es pot evitar.
I ara com t'has quedat?
Ja saps la veritat.
Transicions de fal·làcies,
Tot eren mentides constitucionals.
On estàs dignitat?
Per quin preu t'han comprat?
No hi ha lloc per a tu al país de la llibertat.
Que et seguis esperant,
Que et seguis esperant,
Que per molt que ho intente.
Les teues cadenes no les puc trencar.
I ara com t'has quedat?
Ja saps la veritat.
Transicions de fal·làcies.
Tot eren mentides constitucionals.
Nits i vesprades, perdudes al bar,
Els ulls plorosos mai et voran,
Però el càncer no esta extirpat,
Seguis infectada la societat.
Writer/s: Indefinits
