Oda als Països Catalans
El puny es tanca sobre el blat eixut,
La falç sega ben arran de terra,
Floreix una rosa bella i vermella,
Filla de la sang del drac vençut.
El sol del matí brilla sobre l'acer,
Recorda el temps del cavall i l'espasa,
Quan la glòria s'escriu en lletra daurada,
I Sant Jordi apareix sobre el seu corser.
Les arrels profundes fan créixer l'arbre,
Diverses branques i un mateix tronc,
Sento la vella dita de la mata de jonc,
Entre les fulles del bosc de l'esperança.
Muntanyes nevades que uniu el sud i el nord,
Refugi de la llibertat més obstinada,
La terra ha de ser sempre defensada,
I mai abandonada a la fosca dissort.
I tu dolça mar, mai llunyana,
Mirall de l'alba del nou jorn,
Sepultura de guerrers de plata.
I tu dolça mar, mai llunyana,
Mirall de l'alba del nou jorn,
Els teus peixos duen quatre barres.
Països Catalans! No seré mai vençut,
He nascut sota el signe del foc,
L'au fènix que habita al meu cor,
Renaixerà amb les flames del nostre escut.
I tu dolça mar, mai llunyana, mirall de l'alba del nou jorn...
