Oda al tocadiscos en tant que única veritat absoluta
Benvingut al món dels vells,
on la gent cau dels arbres,
enterres amiguetes i ja no escrius cartes d'amor.
Ja mai seràs futbolista,
les boles de drac no existeixen
i els pensadors alemanys comencen a semblar uns pesat.
Tothom diu ser aventurer,
ningú vota el PP,
la culpa és del sistema, tothom en el fons és bona gent.
Ningú ho pot explicar.
Ningú se n'ha adonat.
Alguna frase burra que ens expliqui en què creiem.
Hem fet lloc a la casa,
hem llençat coses velles,
monuments intocables al correcte canviador de mons.
I les cartes d'amor?
Ai les cartes d'amor!
Amaguem les esquerres, punxem un disc més.
Quan ja no et quedi res i t'agradi estar sol
agafa't a l'agulla rovellada d'un vell pick-up.
Quan ja no et creguis res, o no ho entenguis
agafa't a l'agulla rovellada d'un vell pick-up.
Quan ja no et quedi res i t'agradi estar sol
agafa't a l'agulla rovellada d'un vell pick-up.
Quan ja no et creguis res, o no ho entenguis
agafa't a l'agulla rovellada d'un vell pick-up.
Puja el volum ben alt, tanca els ulls, mou el cap.
No hi ha cap càmera que t'estigui mirant, no no no.
Guaita el que tens davant, mira, tot va passant.
No deixis d'escoltar un bon disc.
Writer/s: Pol Fuentes
