Oh, dona!

Jordi Batiste

Vuit hores al taulell servint cafès
cada dia, és un esforç per fer calés.
Ella tenia un cos breu com un sospir
jo, rere et meu croissant la veia llanguir
Quan travessava el bar amb pas lleuger
l'esguard els homes li treia l'alè...

L'home de la caixa porta un vestit fosc
sempre remuga i parla com un gos
si ella pogués entendre el seu despit
potser deu anys junts tindrien sentit
però ells són dos planetes dins l'espai
ple de satèl·lits amb cara de xai.

De cop, un tia estrany va entrar en el bar
va anar cap a la dona i s'hi va encarar
vaig veure dues perles als ulls d'ella brillant
com gotes de tristesa rodolant
I com les llàgrimes en un mirall
són aire pàl·lid va mudar en desmai...

Oh, dona,
No sé com explicar-t'ho, però és que...
Oh, dona,
vull ser a la vora teva, però és que...
Som dos mons que, giren al revés
sóc el vent que no veus i et trepitja els
talons.

"0h, blanca noia del rostre gelat
porta'm al poble dels avantpassats
Durem banderes cenyides d'estam
i lliscarem ballant pel carrer Gran"
i mentre l'home li parlava a ella
la seva cara d'àngel floria, vermella

Com deia el Gato Pérez i és veritat
si tu entre dones has viscut ja saps
que rere el seu esguard fràgil sempre hi ha
un etern i ferm desig de llibertat
i entre dues aigües entre dues premisses
ella s'anava ofegant sense viure

Oh, dona,
No sé com explicar-t'ho, però és que...
Oh, dona,
vull ser a la vora teva, però és que...
Som dos mons que, giren al revés
tu ets la Terra i jo l'aire que s'emporta el temps.