Ombres al carrer
Cansat estic d'estar ja dret
d'aguantar cops sense parar,
d'una mentida que no acaba mai.
I no tens llocs on poder ser
on poder fer res per canviar,
surant en merda no et deixen remar.
I ningú t'escolta…
I per on xafes deixes nit,
la nit de tants morts oblidats
de les històries de vora la llar.
Sents que no tens ningun destí
que no siga prendre el carrer
i fer de l'aire la teua veu.
Ombres al carrer!
Cansades d'anar a genollons,
ombres que juntes fan calor,
contra la fred de tanta foscor.
Si ningú t'escolta,
ara ja no importa,
eres una ombra.
Ombres al carrer!
Writer/s: Desgavell
